Què és l’oïdi?
L’oïdi de la vinya, també anomenat cendrosa o malura blanca, és una enfermetat provocada pel fong Erysiphe necator (o Uncinula necator). Es tracta d’un fong de l’ordre de les erisifàcies (Erysiphales), que és paràsit obligat de plantes superiors.
Les erisifàcies, i per tant l’oïdi, pertanyen als leotiomicets (leotiomycetes), que són una classe de fongs ascomicets (ascomycota). Els ascomicets reben aquest nom per la seva estructura de reproducció sexual, formada per una mena de sacs anomenats ascs, terme que ve del grec askos (“sac”). Els ascs són les cèl·lules sexuals productores d’espores, l’element reproductor dels fongs.
L’anamorf (estadi reproductiu asexual) de l’E.Necator es coneix com a oidium tuckeri. El nom es deu al jardiner anglès Edward Tucker, que va ser qui va donar l’alerta d’aquest fong a Europa l’any 1845. Dos anys més tard, el clergue, botànic i micòleg Miles Joseph Berkeley va ser qui el va classificar amb aquest nom. A Catalunya es va detectar oïdi per primer cop l’any 1851. Malgrat tot, el seu origen és previ a tots aquests fets, i cal situar-lo a Amèrica del Nord.
En anglès, els fongs com l’oïdi es coneixen amb el nom de powdery mildew (“floridura en pols”) ja que l’aspecte és com d’una pols blanca.
El cicle de l’oïdi
L’oïdi pot hivernar de forma asexuada a l’interior de les gemmes en forma de miceli (massa d’uns filaments anomenats hifes que constitueixen el cos vegetatiu del fong). Però també ho pot fer de forma sexuada als sarments i a les fulles. En aquest cas, ho fa en cleistotecis o peritecis, que són diferents estructures amb les que es pot presentar l’ascocarp (o ascoma). L’ascocarp és el cos fructífer dels fongs ascomicets. Conté els ascs amb les corresponents ascòspores.
Després d’hivernar, amb l’augment de les temperatures durant l’època de la brotada, és quan el miceli es desenvolupa. La temperatura òptima per a l’oïdi és entorn els 25ºC. Aquest desenvolupament es veurà afavorit si la humitat relativa és elevada (per exemple, en vinyes properes al mar). Tot i així, no és un factor tan determinant com en el cas del míldiu. De fet, si les pluges són molt abundants en frenen el desenvolupament. Cal dir que les temperatures superiors a 40ºC són letals per a l’oïdi.
Quan el miceli arriba a la maduresa comença a emetre conidis (espores asexuals) i, aquests, són transportats pel vent. Juntament amb les ascòspores (espores sexuals) que alliberen els ascs, originen infeccions secundàries a la resta de plantes o a la mateixa. Això es va donant durant tot el període vegetatiu de la vinya. Al finalitzar aquest, hivernarà novament en una de les formes anteriorment esmentades.
L’oïdi és un fong ectoparàsit (paràsit extern) que es fixa a la planta per mitjà d’una hifes especialitzades anomenades apresoris. Un cop fixat, es forma una altra hifa que infecta la planta travessant la cutícula (capa protectora de les cèl·lules epidèrmiques). Aquesta hifa dóna lloc a l’haustori, un òrgan que té la funció d’absorbir nutrients de la planta parasitada.
Afectació de l’oïdi
L’oïdi pot afectar a qualsevol part tendra del cep:
A les fulles:
- S’hi observa una pols blanquinosa degut al creixement del miceli i els conidiòfors (estructura microscòpica que porta els conidis que seran escampats per l’aire). Aquesta pols va cobrint tota la fulla per sobre. Si l’atac és molt intens es pot observar la pols a les dues cares.
- Apareixen unes taques similars a les taques d’oli del míldiu, tot i que són més petites i en el revers no s’hi forma l’estructura blanquinosa.
Als sarments:
- Apareixen unes taques marronoses a la zona afectada.
- Mal agostament (procés de lignificació) dels sarments, afectant a l’acumulació de reserves a les gemmes.
Al raïm:
- Inicialment té un cert tint plomís, i al cap de poc temps queda cobert de la pols blanquinosa característica de l’oïdi.
- Sota la pols cendrosa, la pell de la baia presenta uns puntets de color marró.
- S’atura el creixement de la pell i, per tant, és molt fàcil que es produeixi el badat de la baia (s’obre) en créixer la polpa, podent afectar a la quantitat i la qualitat de la collita. De la mateixa manera, això també facilita l’entrada d’altres fongs, com el Botrytis cinerea, el responsable de la podridura grisa.
Al vi:
En quantitats inferiors a un 5% no hi haurà problemes, fins i tot pot ser beneficiós, ja que augmenten els sucres i els polifenols, i millora l’acidesa. Entre un 5% i un 15% tindrà afectació a les propietats organolèptiques del vi, però es pot corregir. Amb més d’un 15% de raïm afectat per l’oïdi, difícilment es podrà elaborar un bon vi. Els efectes són:
- Apareixen aromes no desitjats (floridura, metàl·lics, mentolats, herbacis, etc.) i disminueixen els afruitats.
- Augmenta la tanicitat de manera desagradable.
- Amargor final en el pas per boca.
Si hi ha molt oïdi és aconsellable eliminar manualment el raïm massa afectat. Fins i tot, una opció és veremar i vinificar per separat les parcel·les en funció de l’afectació del fong.
Prevenció i tractaments per a l’oïdi
El tractament tradicional és amb sofre en pols, però massa quantitat pot produir fitotoxicitat i danys a la biodiversitat del sòl, a part que pot afectar a futures olors del vi.
El sofre, amb presència d’oxigen i la temperatura adequada (entre 15 i 30 graus aprox.), dóna lloc a una sèrie de vapors. Entre aquests, hi ha l’SO2, que és el responsable d’acabar amb l’oïdi i també de frenar els àcars de la vinya. A temperatures més baixes no es produeixen aquests vapors i, per tant, el sofre no és efectiu. A temperatures més elevades l’SO2 es converteix en SO3, i amb l’aigua dóna lloc a H2SO4 (àcid sulfúric) podent provocar fitotoxicitat a la planta (cremades).
Si el tractament amb sofre s’aplica en època de floració, aquest afavoreix el quallat.
A part del sofre, hi ha diversos productes que es poden aplicar de manera preventiva o com a tractament. Com a alternativa, també s’han fet proves amb olis.
Antigament, al començament de les fileres de ceps de les vinyes, era habitual trobar-hi rosers plantats. Aquests, a banda de la funció estètica, servien com a senyal d’alerta per a l’oïdi. Malgrat que l’oïdi del roser el provoca un fong diferent, l’Sphaeroteca pannosa, les condicions en que es desenvolupa són les mateixes. Donat que els rosers són molt sensibles a l’oïdi, eren un avís perfecte!
En l’actualitat es compta amb una xarxa d’avisos fitosanitaris de la Generalitat de Catalunya del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, al que tothom s’hi pot subscriure. De la mateixa manera existeixen uns moments recomanats, segons el cicle de la vinya, per a tractaments preventius i minimitzar així l’ús de productes químics.