Què és el míldiu?
El míldiu de la vinya és una malaltia provocada per un oomicet (organisme filamentós microscòpic similar als fongs) anomenat Plasmopara viticola. Concretament, pertany a la família de les peronosporàcies (peronosporaceae) que són uns oomicets fitopatògens.
El míldiu va ser observat inicialment a Amèrica l’any 1834. Posteriorment es va introduir a Europa, per França, el 1878, amb els ceps que es van portar per fer els empelts resistents a la fil·loxera. A Catalunya, el míldiu es va detectar dos anys més tard, el 1880.
El cicle del míldiu
El nom d’aquest oomicet ve de l’anglès mildew (floridura). En aquest cas es tracta de downy mildew (floridura baixa) ja que durant l’hivern sobreviu en les fulles i restes vegetals caigudes al terra. Ho fa en unes estructures anomenades oòspores o “ous d’hivern”, que són espores sexuals que poden durar molt de temps en condicions adverses.
A la primavera, amb l’augment de les temperatures i les pluges, les oòspores germinen i donen lloc als esporangis. Aquests, són unes estructures que produeixen i emmagatzemen zoòspores (espores asexuals amb un flagel per desplaçar-se). A mida que es van alliberant, les zoòspores acaben arribant a les parts tendres dels ceps amb l’ajuda del vent humit i els esquitxos de la pluja. Aleshores, els infecten per mitjà d’un miceli (massa d’uns filaments anomenats hifes) que els creix i que penetra a la planta a través dels estomes (el lloc on es regula l’intercanvi de gasos). Aquestes infeccions es coneixen com a infeccions primàries.
Dins la planta, el miceli va creixent de forma totalment invisible i creant ramificacions per l’espai intercel·lular. El creixement culmina al cap d’uns quants dies, quan es manifesta externament la malaltia, i hi apareixen novament els òrgans reproductius (esporangis). Aquests, passaran per una fase d’esporulació, en la que produiran més zoòspores que, en propagar-se, donaran lloc a infeccions secundàries a la mateixa planta o en d’altres.
Afectació del míldiu
Entre els problemes que produeix el míldiu hi trobem:
Lesions a les fulles:
- Hi apareixen taques grogoses o marronoses que es coneixen com a “taques d’oli”.
- A l’altra banda, al revers de les taques d’oli, s’hi observa una estructura blanquinosa corresponent al miceli amb els esporangis.
- Es produeix el seu dessecament, que fa que acabin caient prematurament. Això afecta a la qualitat i a la quantitat de la collita, ja que a les fulles és on s’obté l’oxigen i els sucres (per mitjà de la fotosíntesi).
- A la tardor apareixen taques en forma de mosaic poligonal (limitades pels nervis de la fulla). Es coneix com a “míldiu de tardor”.
Mal agostament dels sarments:
- El míldiu afecta a la lignificació dels sarments (agostament), que és el procés en que les estructures verdes es converteixen en estructura llenyosa. Aquest és un procés molt important, ja que, a la primavera següent, aquests sarments s’hauran convertit en fusta d’un any, i és on hauran de créixer els fruits.
Afectacions en les inflorescències i el raïm:
- Assecament i enfosquiment dels botons florals (poncelles) i posterior caiguda d’aquests.
- Les flors, la rapa (que sustenta els grans de raïm) i els grans quallats (flors que tot just es converteixen en grans de raïm) es cobreixen d’una borra blanca quan el temps és humit.
- Els raïms es corben en forma d’ “S”.
- Quan la infecció es produeix a partir del tancament del raïm, el creixement de l’oomicet es dóna només a l’interior de la baia, aturant-ne el creixement i provocant que s’assequi. Tot i així, aquestes infeccions més tardanes només solen afectar a una part de la collita i no són tan perilloses com les que es donen en fases prèvies.
Prevenció i tractaments per al míldiu
El remei tradicional per controlar i prevenir el míldiu és el brou bordelès (bouillie bordelaise). El 1885, Pierre-Marie-Alexis Millardet, un botànic i micòleg francès, va publicar al Journal d’Agriculture Pratique els resultats de tres anys d’experimentació amb aquest combinat. Inicialment s’havia utilitzat durant segles a la regió francesa del Mèdoc per donar un aspecte desagradable a la vinya, i evitar així que els lladres hi robessin. Millardet es va adonar que també servia per prevenir el míldiu.
Aquest preparat consisteix en una solució de sulfat de coure i calç morta (hidròxid de calci) i té un color blau característic. El que fa el coure és evitar que germinin les espores, i té l’avantage de que pràcticament no s’absorveix per la planta. Cal dir però, que l’ús repetit d’aquest preparat pot fer que s’acumuli un excés de coure al sòl, arribant a ser tòxic per als organismes que hi viuen.
Donat que el míldiu apareix en condicions d’humitat elevades (pluges de primavera i estiu), una bona ubicació i orientació de la vinya pot ajudar a evitar-lo. En aquest cas, l’ideal és que es trobi en un indret assolellat, amb una bona circulació de l’aire i un bon drenatge del sòl.
També cal dir que, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, compta amb el Servei de Sanitat Vegetal. Aquest, ha establert una xarxa d’avisos antimíldiu a les principals zones vitícoles del País. La xarxa compta amb les dades de les estacions meteorològiques i les que aporten els agricultors que hi col·laboren (fins i tot s’estableixen premis per al primer que trobi infeccions primàries de míldiu a cada zona).
D’aquesta manera, es pot fer un seguiment acurat de diversos paràmetres (temperatura, precipitació, humitat relativa, etc.) de cada lloc. Aquestes dades s’introdueixen en models de predicció que ajuden a determinar els millors moments per realitzar els tractaments antimíldiu, optimitzant-los al màxim, i evitant així fer-ne d’innecessaris. Tota aquesta informació es difon a través dels mitjans previstos a la xarxa (mail, SMS, premsa, ràdio, cooperatives, etc).